L’altre dia comentava Mónica Oltra que les persones que gasten la major part del seu dia a dia en sobreviure han perdut, millor dit, els han arrabassat, la condició de ciutadans i ciutadanes. És una de les conseqüències més colpidores de les crisis que ens afecten. Milions de persones que no tenen la capacitat, l’autonomia, de controlar les seues vides i participar en societat perquè no tenen garantides les seues necessitats bàsiques. Més encara, si vinculem este tema amb els abusos bancaris i els desnonaments, en que allò que propugna la legislació hipotecària espanyola és la convertir-nos a les persones, i els entorns famíliars, en esclaus d’un deute immoral i injust.
Escric açò al tall de la situació de Sonia i Paco. Una parella jove d’Alacant, desnonada, que, malgrat els seus desitjos, s’han convertit en famosos a la nostra ciutat.
Esta serà la nit 11è de l’Acampada BBVA que estan protagonitzant persones valentes i generoses de la PAH d’Alacant. Per ells, i les seues xiquetes, d’un anyet i 7 anyets respectivament, i pels pares de Sonia que són els que estan fent front en estos moments al deute bancari a causa de tindre embargada la seua pensió, ja que figuraven com avalistes del prèstec d’una vivenda que ja s’ha quedat el banc a un preu molt inferior a la seua venda a esta família. Ací teniu la seua història https://www.youtube.com/watch?v=1qnfpWASyVY
Sonia i Paco, a través d’una advocada de la PAH estan demanant al banc la condonació del deute, o almenys negociar una quantitat que puguen assumir i que lliuren als iaios de la condició d’esclaus forçosos d’un deute causat per unes regles del joc abusives que atempten contra la justícia i la equitat. El famòs crit de “No és una crisi, és una estafa, pren cos quan veus situacions com la de Sonia i Paco.
Em passe de tant en tant per l’acampada, estic uns minuts, pregunte com va tot i si les fa falta alguna cosa. Un detall que segurament servirà de ben poc en comparació amb la determinació de les persones que passen allí les nits i els dies. Hui he parlat amb Paco i m’ha dit amb cara de resignació que, “todo sigue igual, no se llega a una solución…” Només la seua menuda que estava dormint al carret les trau el somriure que els han furtat. Això i la voluntat de les companyes i companys de la PAH que no defallixen en el seu esforç de fer visible la injustícia d’un sistema corrupte que permet estes situacions.
En la societat que volem construir la majoria de les persones normals, i decents, és aquella on totes les persones puguen exercir el seu paper de ciutadanes i ciutadans. Amb els drets i les responsabilitats que això comporta. És un dels valors centrals que propugna Compromís en el seu projecte de canvi. Tan senzill i tan complexe, alhora. Eixe és el sentit del nostre #Rescatempersones
I ho fem pels milers de Sonias i Pacos que en estos moments ho estan passant malament i que no compten amb una legislació i unes institucions que els protegisquen. Eixa és la realitat de la vertadera eixida de la crisi. Que tothom puguem ser i sentir-nos ciutadania.